Aquests dies del Fòrum hem constatat novament les entranyes d’impietat del sistema econòmic que regeix el nostre món i la societat que ha anat configurant. Aquestes són algunes de les seues manifestacions:

Un món sense llar, que exclou la immensa majoria dels seus habitants, on les dues terceres parts de la humanitat no poden tenir res, els treballadors queden reduïts a mà d’obra esclava amb contractes de misèria, els immigrants són abandonats a la seua sort amb drets que no els arriben ni per mantenir-se amb vida.

Una societat marcada pels fonamentalismes, sobre tot pel del mercat, que és la mare de tota la resta, inclosos els fonamentalismes religiosos.

Un sistema que només es mou pel benefici i l’interés propi, destrueix la naturalesa, arrabassa als pobles les seues fonts de riquesa i imposa la seua ideologia cultural per mitjà d’una potent pressió mediàtica i econòmica, que pretén integrar-nos a tots i acomodar-nos als seus principis.

Enmig d’aquest món i d’aquesta societat, Déu ix al nostre encontre i ens parla directament al cor, mostrant-nos les seues entranyes misericordioses de bon pare maternal de tots els éssers humans. Tenir la sort d’haver-nos trobat amb Ell enmig de tants esquinçaments i lamentacions, ens duu a obrir-nos al seu amor i a viure’n. És aleshores que recuperem les entranyes compassives de fills i filles i la condició de germans i germanes. Ell ens capacita perquè sentim la seua veu, que ens sol•licita que li donem un cop de mà en la marxa de l’evolució creadora i de l’alliberament històric. Només qui es comporta com a germà de tots i fa possible la vida de tots és, veritablement, fill o filla de Déu. Només aquestes persones són dones i homes místics.

Conscients que l’Església està enmig del món per a ser signe d’alliberament i d’esperança i enfortida la nostra opció samaritana per l’atenció prestada als signes dels temps i pel reencontre amb el Déu de la vida, ens comprometem a:

* Ser profetes situant-nos críticament i activa enfront del sistema neoliberal per tal de no deixar-nos-hi integrar, sinó transformar-lo per al bé de totes les persones, sense excepció.

* Estar sempre al costat dels pobres i dels exclosos, unint-nos a aquells que treballen perquè un “altre món siga possi-ble”, on habiten la justícia, la pau i el dret.

* Treballar perquè les nostres comunitats cristianes estiguen presents en la societat com a referents de salvació i ser-vei, fent realitat la germanor universal a través de la caritat organitzada, la denúncia profètica i l’austeritat solidària.
Amb aquest esperit desitgem que el viatge a València del Papa Benet XVI, bisbe de Roma que té la missió de presi-dir en la caritat la sol•licitud per totes les esglésies, siga una visita fraternal i que ningú se n’aprofite per interessos que desvirtuen el seu veritable sentit. La sobrietat solidària amb els pobres hauria de temperar la desmesura en les estructures i despeses econòmiques i l’estil grandiloqüent i jeràrquicament piramidal dels actes programats. Des de l’opció preferent pels pobres, que ho ha de ser de tota l’Església, apostem perquè els viatges papals se realitzen d’una manera més senzilla i ecumènica i que, des de la mateixa base eclesial, com demanava Joan Pau II en l’encíclica “Ut unum sint”, s’ajude el mateix Papa a exercir evangèlicament el servei de Pere. Solament així no serem mai motiu de escàndol.

* Defensar i respectar les identitats específiques dels pobles i cultures, començant per les del nostre País Valencià, i treballar perquè la pluralitat ètnica, cultural, lingüística i religiosa servisca per a una convivència pacífica i un enriqui-ment personal i col•lectiu.

* Donar suport a xarxes socials i polítiques de participació ciutadana real, que afavorisquen la integració de totes les persones i trenquen els cercles de privilegi i exclusió.

* Potenciar un model de creixement sostenible que respecte i cuide el medi ambient, globalitze el benestar i el desen-volupament, reduïsca el nostre consum insolidari i fomente una autèntica redistribució dels béns perquè tothom puga viure amb dignitat.

* Conrear els valors de l’estima, la tendresa i la compassió, que ens facen ser el cor de Déu enmig del món.

* Acceptar les repercussions personals negatives de la nostra opció samaritana, sabedors que disposarem sempre de la força del Senyor Ressuscitat. A Ell la glòria per sempre.

València 26 de febrer de 2006